FEM HISTÒRIA

 

Ha transcorregut un any ja des que el nou govern de coalició va entrar en l'ajuntament. Noves cares, nous projectes i sanes intencions componen esta unió de partits.

De la WEB anirem eliminant el que al seu dia van ser notícies d'actualitat no sense abans resumir algunes que, per la seua transcendència o importància, no hem d'oblidar. Intentarem, de forma objectiva, citar pros i contres per a tractar d'evitar que en el futur es cometen els errors del passat.

Ens agrada recordar fets passats, antics podríem dir, que ens remeten a la nostra història sense necessitat de la premsa actual que tergiversa les notícies. Vam ser un poble pioner i avançat. Quants veïns recorden que disfrutàvem de carrers empedrades mentres els pobles circumdants xafaven fang en els dies de pluja? En 1960 disposàvem d'enllumenat públic (fanals, no peretes). Mentres en 1962 a Xàtiva, sense anar mes lluny, anaven a les fonts a per aigua, nosaltres disfrutàvem d'aigua potable en totes les vivendes. Per les mateixes data recordem que Carcaixent i Xàtiva tenien un assortidor de gasolina i la resta de pobles no, a excepció de Manuel. No ens cansaríem de citar excel·lències del nostre poble.

Unes vegades es guanya i altres es perd. Ens van llevar el tren i res es va poder fer i això que la nostra estació va ser, al seu dia, de les mas importants del traçat. Les carreteres i el ferrocarril abans passaven per dins de les poblacions per a facilitar el seu ús. Ara, amb tant vehicle i tanta velocitat, les xarxes de tràfic quant mas lluny millor.

Tornant a això de pioners en el passat, podem dir que ho hem sigut també en el present. Una brillant idea va sorgir poc abans de l'any 2000. Un polígon industrial per a Manuel. Un dels factors més importants, per no dir el que mes, en la creació d'un polígon és la seua ubicació per la seua accessibilitat. Nosaltres no ho vam veure veure o no ho vam voler veure i es va construir  en un racó (el Racó de Canyares) difícilment accessible i lluny de la xarxa general de carreteres. Amb posterioritat, l'any 2003, es van cremar les instal·lacions de l'empresa Celofix i els organismes oficials ens van instar a ampliar el polígon en eixa zona. Era el moment de reubicar-lo. Esta decisió no es va prendre i poc després van sorgir els polígons en els pobles veïns. Vam perdre una oportunitat d'expansió industrial que no es tornarà a repetir.

La venda del deteriorat poliesportiu per a adquirir les Salinas, construir-ho allí i disfrutar de les pinedes va ser una altra encertada acció. Que siguem els únics que, junt amb Xàtiva i Castelló, constituïm la reserva mundial del Limonium  y que la seua protecció ens impedisca accedir amb els nostres vehicles a l'esplanada i disfrutar dels nostres costums no té gràcia. Tot el bo té quelcom de roín i no cal buscar culpables. Punxant ací es veurà l'article del periòdic Las Provincias de data 26 d'agost de 2007 on es detallava el projecte de Les Salinas.

La zona d'escampament de La Serreta constituïx una altra gran aventura. Per un costat el benefici recreatiu que li reporta al poble i per l'altre els costos de manteniment. L'aconseguir anul·lar els segons obviant els problemes que s'han generat és difícil però no impossible. Si desitja informació addicional sobre La Serreta des de 1999 fins hui pot obtindre polsant en: Descripció de tallada , Les Províncies , L'alcalde i la sentència , o en Indemnització . Nosaltres esperem que este tipus d'actuacions no es tornen a repetir. Hem de ser conscients que el nostre poble no és un joguet i la nostra economia menys.

Quelcom anecdòtic en el que mai hem d'incórrer és el cas de la Biblioteca. La dita biblioteca estava inicialment instal·lada sobre la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, posteriorment es va traslladar al carrer Pius XII sobre l'actual ambulatori, d'ací pas als baixos de l'Ajuntament i, finalment, al carrer Angel. En tots els trasllats es va dotar de totes les necessitats adaptant els locals. A algú se li ocorre fer grandària gasto i barbaritat cada dos o tres anys en el seu vivienda?. Paral·lelament "los mayores" també érem reubicats per culpa d'eixe frenesí.

I parlant dels majors. La normativa de seguretat diu que tots els locals públics han de tindre les portes d'accés reculades i amb l'obertura cap a l'exterior. Així la tenen obligatòriament tots els locals comercials i socials de Manuel a excepció de u. Saben qual?.

No ens oblidem del clavegueram. Dotar al poble del mateix per a evitar abocaments a la séquia, canalitzar-ho fins a la depuradora i realitzar una infinitat de connexions per al seu funcionament va ser un projecte grandiós. Ignorar la gestió de les aigües pluvials a pesar de les bombes de traga (300.000 EUR) instal·lades i permetre que la part baixa del poble patira inundacions periòdiques és menyspreable. Els danys ocasionats per l'erosió es van conéixer perquè va rebentar el carrer Angel. Els danys causats als particulars una immoralitat impròpia en un personatge públic i únic responsable.

Quelcom que no entenem és que tinguem un brollador d'Aigües mineromedicinals declarades d'Utilitat Pública i considerades entre les tres mas importants d'Europa -Si. D'Europa- i que ni tan sols les donem a conéixer. La seua explotació com a tals amb la col·laboració del poble i del propietari pot reportar-nos llocs de treball. Veure detalls en el periòdic Levante.

Recorden aquell ban que acabava dient: " ... se recogerán en el área temporal de aportaciones "? Es referia als trastos vells. El ban va romandre durant anys. Ara disposem d'un servici doble. Primer un camió atés, que alterna la Plaça del Sol amb el carrer Buenavista, i ens arreplega els trastos que li portem, siguen grans o xicotets. Segon, quan es tracta de quantitats voluminoses, s'anomena a l'ajuntament, ens donen data i hora i passen a arreplegar-ho. Ja no cal el ban, simplement mirar el calendari d'arreplega i actuar en conseqüència. Encara així continuem tirant trastos al riu.

S'adquirix la vinya limítrof amb el poliesportiu per a transformar-la en pàrquing. S'aplana, es dota de vorera i escala d'accés. Quelcom senzill però correcte. No ho usem. Ens agrada mes aparcar en l'estret camí que rodeja el poliesportiu a pesar del perill que generem. Som especials.

Portem anys en què la situació econòmica no és pròsper. L'Estat no té diners i les subvencions no arriben o no existixen. Les modestes actuacions es limiten a la compra de la vinya per a transformar-la en pàrquing del poliesportiu, de La Riba i la seua adequació, l'arreglament definitiu del clavegueram, recuperar els llogats edificis de Les Salines i començar a restaurar-los per a ús del poble, actes culturals, cursos de formació, cine gratuït, restauració del llit de la séquia Comuna, arreplega de trastos vells,  acords definitius amb ADIF per a la Via Verda, ... Ho veiem i ho disfrutem. La coalició actua però no divulga i per tant no ens assabentem.

Saben que l'alcalde i el regidor d'urbanisme ja no són la mateixa persona? No és pràctic, per exemple, decidir per mitjà de sil·logismes el que s'ha d'analitzar per mitjà de dinàmica de fluids. Dos caps pensen mes i millor que una, i mes quan són de distint partit polític.